Sobre un escut de Felip V i la data de construcció de la Font Major (1730)
Fa un temps vaig escriure un article per a un portal digital especialitzat en història de la Conca de Barberà que portava per títol Quan les pedres ens enganyen [1]. La seva finalitat era fer un crit d’alerta sobre la datació dels immobles o dels monuments basada exclusivament en una data gravada en una llinda, en una dovella, en una clau de volta o similar.
Per demostrar aquesta argumentació, exposava el cas de la Font Major de Montblanc, que en els articles o llibres on en parlen (tant en els turístics com en els històrics) apareix datada com de l’any 1804. I per fer-ho es basen exclusivament en una data que apareix als peus del gran escut d’Espanya que presideix l’esmentada font.
Ja en aquell article assenyalava que només Josep M. Porta (director de l’Arxiu Comarcal, i per tant lligat al ram del “paper”), basant-se en la documentació existent, havia plantejat seriosos dubtes sobre aquesta data. Tot i així, mirava d’encaixar totes les peces per bastir un relat coherent i de pas no desmentir el que apareixia publicat arreu.
De forma paral·lela, vaig voler exposar els arguments documentals que avalen la hipòtesi que la Font Major de Montblanc va ser bastida entre els anys 1727 i 1730 escrivint un article per a l’Aplec de Treballs que publica el Centre d’Estudis de la Conca de Barberà[2]. En aquest es demostra sense cap mena de dubte que, segons la documentació, queda clar que la font es va posar en funcionament el 1730 i que la data que apareix a l’escut correspon a una reforma posterior.
No sé per quin motiu, suposo que per falta d’interès, per dificultats de comprensió, etc., els estudiosos que han analitzat la font, entre els que m’incloic, descriuen, com de passada, el gran escut “borbònic” que la presideix [3]. I resulta que aquest escut és la clau de volta per datar la font [4].
Amb l’entronització de Felip V l’any 1700, la casa dels Borbó substituix a la casa d’Austria al capdavant de la Corona espanyola. L’entrada de la nova dinastia comporta un redisseny de l’escut de l’estat espanyol [5]. L’element més significatiu és potser la col·locació al centre d’un escutet amb l’emblema de la família Borbó: tres flors de lis sobre un fons blau.
Moneda del regnat de Felip V amb l'escut del llinatge borbònic
Els seu fill Ferran VI va mantenir el mateix escut que el seu pare. No fou fins a l’inici del regnat de Carles III, el 1760, quan es reforma l’escut filipista. En primer lloc se substitueix un dels collars que l’envolten. L’escut de Felip V portava dos collars: el del Toisó d’Or i el de l’orde francesa de l’Esperit Sant. Carles III substitueix aquest darrer pel que ell mateix havia creat: el collar de Carles III.
A més, i pel que fa a l’escut pròpiament dit, en primer lloc se situa al centre, envoltant les armes del borbons, un escutet amb les armes dels antics regnes de Castella i Lleó, com a símbol de preferència d’aquest antic reialme. També incorpora als laterals de la part central referències als seus avantpassat italians, fent present les armes del ducats de Parma (sis flors de lis sobre fons daurat) i de Toscana (sis rodones vermelles, una amb amb l’escut dels borbons al seu interior, sobre fons daurat). Per tant, força més complex [6]. Aquest escut, sense grans variacions, s’utilitzarà fins a l’adveniment de la II República, l’any 1931.
Moneda del regnat de Carles III amb el nou escut de l'Estat
Per tant, els elements de l’escut d’Espanya que hi ha sobre les canelles de la font Major ens indicaran, sense cap dubte, si és anterior o posterior al 1760.
Si segueix el model espanyol implantat per Carles III, ens indicarà amb tota seguretat que fou col·locat el 1804, tal com marca la data que hi ha gravada. Per contra, si conté els elements fixats per Felip V, indicarà que fou construït entre 1727 i 1730.
Ara, si ens fixem en la fotografia ampliada, sembla clar que es tracta d’un escut d’Espanya que segueix el model establert en temps de Felip V.
En primer lloc les armes de Castella i Lleó no ocupen un lloc preferencial envoltant el de la família Borbó, sinó que estan situades al lateral superior esquerra. I també com a element clarament definitori, no apareixen els escuts dels ducats de Parma i de Toscana.
Per veure-ho més clar, un altre exemple, en aquest cas dibuixat, d’un escut de finals del regnat de Felip V [7]. Oi que és calcat al de la Font?
[1] https://historiesdelaconca.wordpress.com/2013/11/11/quan-les-pedres-ens-enganyen/
[2] Serra Cendrós, Gabriel. “La construcció de la Font de la Plaça o Font de la Pasquala (1727-1730)”. Aplec de Treballs (Montblanc), 31 (2013), p. 43-58.
[3] Alguns autors, en guies túristiques, tot sigui dit, han anat més lluny i parlen d’un gran escut de la vila (?).
[4] Deixo per a una altra ocasió exposar perquè apareix aquest enorme escut en la font “de la Pasquala”.
[5] Passo a descriure els escuts obviant el lèxic heràldic a fi de fer més planer el llenguatge.
[6] Tant un com l’altre tenien unes versions simplificades on apareixen només referències al regne de Castella que s’utilitzarà fins ben entrat el segle XIX.
[7] Arxiu de la Corona d’Aragó. Reial Audiència. Registres. Cartas acordadas 1741-1746.
