top of page

Llegenda sobre un esclau montblanquí i l'antídot contra el verí dels escurçons (s. XVI)

Quina relació pot tenir un esclau montblanquí de la segona meitat del segle XVI i el remei contra el verí dels escurçons? Doncs alguna, ni que sembli impossible.

Els escurçons són pràcticament els únics animals verinosos perillosos per a l'home presents al nostre país. El millor remei contra la picadura d'aquests animals ha estat durant segles l'herba escurçonera. Dita així precisament per aquest fet.

L'any 1600 el jesuita reusenc Pere Gil va escriure la primera geografia moderna de Catalunya, el Llibre primer de la història catalana en lo qual se tracta d'història o descripció natural. En aquest llibre es diu textualment que "contra estos escurçons, y lo verí que dells proceeyx quant pican, es la herba Escurçonera; y esta senyalada en aquella terra la divina providencia y mesericordia; que havent allí com y ha tants escurçons, estigues tota aquella terra plena de herba escurçonera".


La Institució Catalana d'Història Natural diu sobre el seu nom: "El nom popular català d'escurçonera, el castellà “escorzonera” i el científic Scorzonera, establert per Linné, recorden que la seva arrel, coberta d'esquames grises per fora i blanca per dins, dolça i comestible, s'havia prescrit per guarir les picades d'escurçó o d'altres animals verinosos. És un altre cas d'aplicació de la fantasiosa teoria del signe, ja que aquesta arrel té una semblança superficial amb un escurçó." [1]

Ai, ai ai, que s'equivoquen! La utilització d'aquesta herba com a remei contra les picadures dels escurçons està relacionada amb Montblanc i concretament amb un esclau de la vila. Ho explica un llibre de 1569 escrit a Sevilla pel reconegut metge i botànic genovès Nicolàs Monardes: Dos libros, el uno que trata de todas las cosas que se traen de nuestras Indias Occidentales, que sirven al uso de la medicina, y el otro que trata de la piedra bezaar, y de la yerva escuerçonera.

A la pàgina 114 i següents d'aquesta obra l'autor explica com es va descobrir la utilització d'aquesta planta com a remei contra el verí de l'escurçó. I dóna dades molt concretes:

"es el caso que en Catalunya, en el condado de Urgel [evidentment aquí s'equivoca pel que fa a l'adscripció], en un lugar que le dice Momblanc, fué la parte donde se descubrió y halló la primera vez essa yerba escurçonera... truxeron a aquel lugar un moro cativo de Africa, que curava a los mordidos deste animal tan venenoso, con darles a comer de una raiz y zumo de una yerba que él conocia, lo qual aprovechaba tanto que sanaban de las mordeduras y ponzoña muy facilmente, por lo cual ocurrió tanta gente al moro que le hicieron no solo libre, pero rico. E nunca el moro en todo este tiempo, con promesas y dadivas quiso decir que raiz y yerba era, con que sanaba tan grande mal, hasta que dos personas curiosas del pueblecito... se fueron tras de él sin que el los viese y vieron do cogia la yerba y sacaba las raizes della... Desde allí se comenzó a saber por todos..."

[1] http://ichn.iec.cat/Bages/brolles/Imatges%20grans/Scorzonera%20hispanica.htm

bottom of page