Lilla i el Ducat de Montblanc a mitjans del segle XVIII (Història d'unes ordinacions fallides).
Escut del Ducat de Montblanc avui utilitzat per l'Ajuntament de Montblanc
El poble de Lilla ha estat durant segles estretament vinculat amb Montblanc. Els ciutadans de Lilla eren dependents de Montblanc tant des del punt de vista de l'organització religiosa (parròquia) com civil (ajuntament). Igual com els de Blancafort, els de Rojals o els de Rojalons, amb els quals formaven el que es coneixia com el Ducat de Montblanc [1].
Del Ducat se'n parla sobretot per la trascendència social del fet que la figura del Duc està lligada amb la figura de l'hereu de la Corona Catalano-Aragonesa (avui espanyola). I no s'ha anat més enllà.
Molt historiadors (sobretot els medievalistes) han menystingut el pes específic del Ducat, quan el cert és que va determinar l'organització jurisdiccional civil dels pobles que en formaven part fins a mitjans del segle XIX. I ara em proposo explicar-ho amb un exemple pràctic.
De Lilla es diu que efectivament formava part del Ducat de Montblanc i que se suposa que se'n va separar el 1678 quan ho va fer Rojals després d'un complicat plet amb Montblanc, que volia retenir la població. Aquesta suposició es basa en el fet que sabem que el 1850 Lilla era un municipi totalment independent al qual s'agrega Prenafeta. Per tant, en una data desconeguda, però anterior al 1850, s'havia d'haver segregat de Montblanc. Però la pregunta és quan.
Els erudits locals, vist el panorama, opten per proposar el 1678 i s'equivoquen [1].
El 1755 els regidors de Lilla demanen a la màxima autoritat del país redactar unes Ordinacions municipals [2]. Què són unes ordinacions? Doncs era una mena de reglament, un conjunt de normes que regulaven aspectes bàsics del funcionament dels pobles: neteja viària, drets de pastura, etc.
La resposta es fa esperar. El 1757 la Reial Audiència de Catalunya (una mena de Tribunal Superior de Justícia) informa al Capità General que no creu convenient que Lilla disposi d'ordinacions. I el raonament que fa és simple i potent: no pot tenir-ne perquè no és un municipi independent.
La sentència diu així: "el lugar de Lilla se considera incluido en el termino de Montblanch y que el baile de dicho pueblo [de Lilla] está dependiente del alcalde mayor de dicha villa, sin que pueda tener curia [escribania] por si dicho baile ni ejercer jurisdicción alguna separada de la del expresado teniente de corregidor es de parecer la Audiencia que no ha lugar a la aprovación de los capitulos de ordinaciones que presentan los regidores suplicantes."
Això ve a demostrar que en aquell moment Lilla estava encara lligat de peus i mans amb Montblanc.
Quan formà municipi propi? No ho sabem perquè no hem localitzat cap document que ho digui. Però això en si mateix ja és una bona pista. Ens expliquem: Lilla estava lligat a Montblanc per la senyoria jurisdiccional que representava la figura del Ducat de Montblanc. Per tant, quan desapareix aquesta figura jurisdiccional, el 1835, desapareixeran automàticament els lligams amb Montblanc i passarà a ser municipi "de facto". Sense que calgui cap plet, ni procés, ni declaració d'independència... res.
[1] El Ducat de Montblanc va ser creat l'any 1387 pel rei Joan el Caçador a favor del seu germà Martí (futur rei Martí l'Humà) i va quedar unit a la Corona a partir de 1461.
[2] Entre aquests destaca, per la seva repercussió posterior, Ramon Cantó en la seva història inèdita de Montblanc.
[3] Unes ordinacions molt important per la seva antiguitat són les de Prenafeta, que daten del 1459 i que precisament van ser refetes el 1761.
