Història d'un veguer desmemoriat, un jueu penjat, els de Poblet emprenyats... i tots cap a Lleida

Als estudiosos de la història dels pobles de la Conca de Barberà ens semblava una paradoxa el fet que el monestir de Poblet (i els seus dominis territorials a la nostra comarca: Vimbodí, Prenafeta, Vallclara...) formessin part de la vegueria de Lleida, enlloc de la de Montblanc. No semblava racional: Montblanc és a poc menys de 10 quilòmetres de Poblet, mentre que Lleida ultrapassa els 50.

Fins ara no s'havia proporcionat una explicació a aquest fet (probablement perquè tampoc ningú s'havia proposat mai, seriosament, buscar-la, malgrat la gran transcendència que tenia) [1]. Com a molt s'intentava explicar a partir dels avantatges que podia suposar-li al cenobi la llunyania geogràfica envers el centre de poder i/o control jurídico-administratiu de la Corona.

No es tenia clar el perquè, ni tampoc el quan.

Doncs bé, hem localitzat un document pobletà de 1630 [2] on s'explica el motiu morbós pel qual els monjos pobletans van demanar a la Corona el canvi de vegueria. I la narració no té desperdici:

"Lo rei don Alfonso quart, conquistador del regne de Nàpols, transferí al vegariu de Lleida per certs agravis nos feya tots dias lo veguer de Montblanc y, entre altres, nos penjà un jueu prop la porta forana y nunca lo podiam traure del monastir, així dit rei transferí de dita vegaria de Montblanch a la de Lleida no sols lo monastir i son terme però encara tot quant era de Poblet que estàs en dit vegariu de Montblanch en lo any 1424 y fent resistència los de Montblanch fundant querella devant dit rei se'ls imposà perpetuo silenci i fonch lo fet confirmat de nou lo any 1425. "

Només uns breus comentaris sobre aquest text.

En primer lloc la seriositat del volum on es recull aquest episodi. Es tracta d'un volum on s'aplega "omnium que monasterium populeti possidet". És a dir, tot el que posseeix el monestir de Poblet. Un informe detallat i minuciós, no només sobre les propietats del monestir a mitjan segle XVII, sinó també sobre com havien anat a parar a les seves mans i com es gestionaven. Realitzat segurament pel monjo encarregat de l'arxiu monàstic. Per tant, la versió que ens explica sembla, d'entrada, molt versemblant.

En segon lloc, sobre els fets en si mateixos. Poblet va buscar una excusa per canviar de vegueria o es tracta d'un fet real? L'autor explica que la petició del monestir de Poblet de canviar de vegueria va respondre als agravis del veguer de Montblanc. Entre els quals destaca, com a més ofensiu, el fet de col·locar segurament durant setmanes (o potser mesos!) a les portes del monestir el cos d'un jueu que havia estat penjat a la forca.

Aquest fet contravenia directament un antic privilegi de Poblet de no tenir gent penjada pels seus voltants. [3] Però també s'ha de dir que amb aquesta decisió el monarca contravenia també un antic i important privilegi de Montblanc (concedit el 1320 i ratificat l'any 1354) de no disminuir el nombre de pobles que formaven la vegueria. En aquest cas, les promeses (ni que siguin reials) se les va emportar el vent.

I pel que fa al veguer, de moment no sabem pas de qui es tracta. Ni tampoc de les intencions que tenia. Amb aquesta actuació tan provocativa volia "castigar" Poblet per algun enfrontament anterior? No ho sabem. És molt possible. Les qüestions entre el veguer de Montblanc i el cenobi eren extraordinàriament freqüents en aquesta època. I potser el veguer volia venjar-se així d'alguna afrenta de Poblet. El curiós és que l'executat fos precisament un jueu! Més ofensiu encara per als monjos!

Recordem que aquells eren anys especialment convulsos. Tant per a Poblet com per a Montblanc. Regia el cenobi l'abat Joan Martínez de Mengucho (1413-1433). Eren els anys de l'afaire Marginet (si home! el del monjo de Vallclara que va fugir del monestir per dedicar-se a la vida llicenciosa, després va retornar, es va fer eremita amb Elionor d'Urgell a Sant Joan...), de plets del monestir amb Montblanc i els ajuntaments de les rodalies (llavors coneguts com Universitats o Comuns) a causa del bosc "de Poblet", de muralles a mig fer...

Sigui com sigui, els dominis de Poblet a la Conca de Barberà van passar a dependre de la vegueria de Lleida a partir de l'any 1425 i ja hi romandran fins al final de les senyories al segle XIX. I Montblanc va perdre una molt important font d'ingressos!

Tindria això alguna cosa a veure amb la llarga etapa de decadència que va patir la Vila Ducal durant els segles XV i XVI? Un altra dia en parlarem.

Escut de Poblet que apareix en el volum on es narra aquest fet

[1] Ni el gran especialista en Poblet, el recordat pare Agustí Altisent, hi va dedicar ni una sola línia. L'únic estudi seriós es va publicar l'any 1987 a la revista montblanquina Espitllera a càrrec dels estudiosos locals Jaume Felip i Josep M. Grau. "La vegueria de Montblanc". Espitllera, núm. 62 (febrer de 1987), pàgines 41 i 42. Amb tot, la data de la separació de Poblet i dels seus territoris no la tenen clara. Així, per delimitar-la, citen Josep Iglesies i el fet que l'any 1494 aquestes poblacions ja formaven part de la vegueria de Lleida.

[2] Exordium Populetanum. Generale suplementum omnium que monasterium populeti possidet. Archivo Histórico Nacional,CODICES, L.342, pàgina 24. Consultable en línia a partir del web PARES.

[3] De fet, des del 1345 Poblet gaudia d'un privilegi pel qual el veguer tenia específicament prohibit penjar ningú a prop del monestir. Segons sembla, el batlle de Senan havia capturat algun esclau musulmà (es parla de sarracenus) que havia fugit de Poblet i el veguer, sense mirar-s'hi gens, l'havia fet penjar a les portes del cenobi. Els monjos es van queixar al rei que allò era "terra sagrada" i també de la pudor que feia el cos (seria el motiu veritable?). A causa d'això el rei Pere, el 6 d'abril de 1345 va ordenar al veguer de Montblanc "que no faci suspendrer o penjar ningun delinquent serca dit monestir ni en lo espai que media de les granjes de Riudabella i terme de Milmanda fins al terme de l'Espluga de Francolí". Ara, enllà d'aquests límits carta blanca.