Una batussa entre l'Ajuntament de Vimbodí i el monestir de Poblet a compte dels necessitats de l

Les relacions entre l'Ajuntament de Vimbodí i el monestir de Poblet no sempre han estat tan cordials com avui en dia (que fins i tot s'ha canviat el nom del municipi per incorporar-hi Poblet). Durant segles el control que el cenobi exercia sobre els habitants de Bimbodí(1) va generar importants (i de vegades sagnants) conflictes.

A finals del segle XVIII els habitants de Vimbodí havien perdut la por a Poblet i pledejaven amb aquest per alliberar-se del domini del monestir i incorporar-se a la jurisdicció de la Corona. No era un cas aïllat. En absolut. Des de mitjan segle XVIII trobem la gran majoria de municipis de la Conca de Barberà lluitant als tribunals per treure's de sobre els senyors. Solivella, Rocafort de Queralt, Sarral... Tots reunien papers (i diners) per anar als tribunals a litigar.

Val a dir que la Corona (a través de la Reial Audiència i el Consejo de Castilla) no veia amb mals ulls els esforços dels pobles. En molts cassos això significava ingressar a les arques estatals quantioses sumes de diners oferts pels ajuntaments i, en segon lloc, es donava un toc d'atenció als senyors jurisdiccionals per recordar-los-hi que el rei era per sobre d'ells. Això explicaria el fet singular que els tribunals de la Corona acceptessin la tramitació dels judicis i (molt ocasionalment) els donessin la raó. Els plets acostumaven a allargar-se i allargar-se indefinidament. I això portava conseqüències.

L'existència de plets enraria les relacions entre els ajuntaments (els ciutadans de carrer) i els senyors jurisdiccionals i els seus representants directes als pobles (els batlles). Els pobles es negaven a pagar els drets senyorials amb qualsevol excusa i això enfurismava els senyors. Que al seu torn feien actuar de forma arbitrària als batlles o, si tenien la suficient influència, al tinent de corregidor de Montblanc, que els donava una mà fent empresonar l'ajuntament amb qualsevol motiu o acudint al poble a revisar el cadastre.

Aquest era el panorama general i aquí és on comença la nostra història.

Però fem abans un curt pas endarrera. El desembre de 1791, un any i escaig abans dels fets que ens disposem a narrar, l'Ajuntament de Vimbodí va reclamar a l'Administració estatal que no es renovés el batlle del poble. Que es mantingués a Pau Güell en el seu càrrec.

És una petició totalment insòlita! Güell era el representant de Poblet al poble! Què estava passant? Doncs res, una tàctica més dels regidors per posar contra les cordes Poblet. L'excusa: els regidors demanen a la Corona poder gaudir dels mateixos drets que la resta de pobles pel que fa a la renovació del batlle. Molts pobles de senyoria, no tots, tenien el dret a triar tres persones (el que s'anomenava una terna), entre les quals el senyor escollia el batlle. Vimbodí demana que Güell continui com a batlle mentre s'aclareixi el tema de la terna i el pas del poble a la tutela judicial de la Corona.

Però aquest cas no era aplicable a Vimbodí. Poblet tenia dret a elegir lliurement el batlle sense una terna prèvia. Però la simple reclamació municipal va posar Poblet contra les cordes. La Reial Audiència de Barcelona denega fulminantment la renovació de Güell, però, en contrapartida, veu amb bons ulls la reclamació municipal i n'informa favorablement el capità general. S'acaba d'encetar un nou camp de batalla entre el poble i el monestir.

I la revenja de Poblet no es fa esperar. I toca allí on sap que farà més mal: en l'atenció als necessitats de la vila.

Barcelona, 1907. Caputxins de Sarrià repartint sopa boba. Extret de: http://www.religionenlibertad.com/paco-pepe-1571-martires-42932.htm (10 de juny de 2016)

A finals del segle XVIII existien àmplies capes de pobres de solemnitat (se'ls anomenava així) als pobles. L'extensió del conreu de la vinya deguda als bons preus del vi i de l'aiguardent no havia enriquit a tothom per igual, ni molt menys. Tradicionalment aquests pobres havien estat atesos per l'església, en general, i per les comunitats monàstiques en particular. Tant era així que les portes dels convents acostumaven a omplir-se diariament de gent que reclamava un plat calent per portar-se a l'estómac. I Poblet no era pas una excepció. De vegades eren centenars els pobres que hi feien torn d'espera.

Els pobres de Vimbodí, com els de la majoria de pobles de la rodalia, acudien diàriament a Poblet a buscar el menjar de diari. I la reacció de Poblet és fulminant: el monestir es nega a omplir les escudelles dels de Vimbodí. Només dels de Vimbodí.

I això va afectar de veritat els regidors municipals. Era el mes de febrer, la collita era encara lluny, i tenir els seus necessitats passant gana era sinònim de revolta popular a curt termini. I en aquella època tothom tenia un ull mirant a la França revolucionària que, per cert, feia poques setmanes havia executat Lluís XVI.

Presos del pànic, els regidors reclamen directament al capità general que acabi aquella situació. Al·leguen que continuen essent súbdits del monestir. Que aquest continua cobrant les rendes que els pertoquen i que, per tant, no poden discriminar els seus pobres a l'hora de repartir la sopa. Fins i tot acusen directament l'abat de ser personalment el causant dels fets(2). També remarquen que el rector del poble ha intentat intercedir, però que no ha aconseguit res de res. Sinó tot el contrari.

I com va acabar la història? Ho expliquem un altre dia!

Però ja us avancem que per resoldre el tema del batlle Güell el monestir de Poblet aporta, com a argument primer, l'elevat nombre de pobres que atèn a diari a les portes del monestir.

Ah! i que el mes de maig el monestir havia fet fora tots els criats, pagesos, jornalers, pastors i altres que eren de Vimbodí. Vosaltres mateixos!

____________________________________________

Annex: Memorial tramès pel capità general a la Reial Audiència per al seu estudi per l'Acuerdo.

"Con todo continua el monasterio en gozar, poseer y utilarse de los diezmos y de la mayor parte de la primicia del pueblo. Que en ese concepto ningún canonista ni teologo ha dudado que el monasterio estaba obligado en justicia a socorrer a los pobres de aquel lugar antes que a otro alguno de los pueblos que no le contribuyen diezmos, ni tampoco se ha dificultado el derecho de aquellos infelices necesitados en ser preferidos, o a lo menos no quedar excluidos y abandonados del monasterio cuando se presentasen a sus puertas a pedir limosna pública. Con todo representan a VE en nombre de dichos pobres que desde que a instancia de la universidad de Bimbodí se notificaron unas letras dimanadas del concepto al monasterio se han visto los pobres de Bimbodí negados de la limosna pública con tal vilipendio que repartiendola doble a los extranjeros y avenedizos, llegando un pobre de Bimbodí es despachado y maltratado de palabra por un religioso lego que distribuye o presencia la limosna el qual a altas voces dice: los de Bimbodí este año habeis de morir de hambre, id a los regidores que os hagan limosna". Que el cura emprendió y habló a algunos de los monjes mas autorizados evidenciandoles lo impropio de lo que se ha referido, y respondieron que una tal providencia no havia sido acordada por la Comunidad del monasterio si solamente de su Abad y que antes bién los monjes universalmente la habian sentido como injusta y que procuraran remediarlo, pero con todo los efectos han sido tan al contrario que la limosna se niega con mas aspereza aun a aquellos pobres de quienes el párroco certifica una necesidad extrema acompañada de enfermedades y otras calamidades".

Article basat en la documentació de la Reial Audiència que es conserva a l'Arxiu de la Corona d'Aragó.

1. No es tracta d'una errada ortogràfica. Així era com escrivien el nom del poble a l'època moderna.

2. En aquella època el monestir vivia una guerra interna entre els abats, imposats directament per la Corona, i la Comunitat.