Queixa de l'Ajuntament de Pira per l'actuació de les milicies nacionals (1822)

Entre 1820 i 1823 l'Estat espanyols va viure els anys que, com a període històric, es coneixen com el Trienni Liberal [1]. Per resumir-ho de la forma més breu i entenedora possible, dir que va ser un intent manu militari no reeixit de determinats grups socials i econòmics de l'Estat, que havien pogut tastar el poder polític durant el període de desgovern de la Guerra del Francès (1808-14), per enderrocar la monarquia absolutista i canviar-la per una monarquia semi-parlamentaria a l'estil de les que començaven a veure's en aquella època per Europa.

No comptaven amb dos elements que els farien finalment fracassar: el primer que el rei Ferran VII faria mans i mànigues per evitar-ho. I el segon i definitiu que les potències europees volien evitar a tota costa aventures revolucionàries a l'Europa continental i, tal com havien pactat al finalitzar les guerres napoleòniques, van enviar un exèrcit per retornar al rei Ferran VII tots els seus poders perduts.

És en aquest context que hem localitzat a l'Archivo Histórico Nacional de Madrid una carta de l'Ajuntament de Pira adreçada al comandant militar de Montblanc[1]. La carta diu així:

"Ex[celentisi]mo s[eñ]or,

El Ayuntamiento Constitucional de este pueblo que a la fuerza fué mudado a V[uestra] Ex[celenci]a expone:

que con motivo de haver cometido las tropas milicianas algunas tropelias y excesos a las casas y famílias de algunos pueblos de este vecindario ha movido a algunas personas y familias enteras a apartarse del yugo de las tropas que antes iban sin subordinación, que ahora se sabe que la tienen de V[uestra] Ex[celencia] y que mucho han animado y anima nuestros corazones y el de todo el pueblo confiados que no permitirá V[uestra] E[xcelencia] semejantes excesos.

También la Junta de Cornudella havia dado a las Justicias contrarias a las puestas por la Constitución nuevas comisiones; las que con mucho peligro de aquella autoridad y con la mayor repu[g]nancia en aquella época tuvieron que aceptar por mandato y obediencia de la última Justicia de este pueblo como todo puede justificarse si conveniente fuera.

Diós G[uar]de a V[uestra] Ex[celenci]a los muchos años que le desea este Ayuntamiento.

Pira, 30 d'octubre de 1822.

Por no saber de escribir ninguno de los del Ayuntamiento Constitucional de su orden,

José Marí, Secretario"

Segell de l'Ajuntament de Pira

que apareix al document

Comentant el contingut del document

Aquesta carta forma part d'un conjunt de documents diversos que daten de finals de l'any 1822 redactats tant per ajuntaments del Camp de Tarragona, Priorat i Conca de Barberà com per forces militars que s'estaven al voltant de les Muntanyes de Prades.

Tot i que no s'esmenta a qui va dirigida, tot sembla indicar que la carta anava adreçada a les autoritats militars de Montblanc. Per una carta del mateix lligall, datada el 21 de novembre del mateix any, sabem que a Montblanc hi havia una potent columna militar comandada per un tal Froilán Méndez de Vigo [2].

El regim constitucional de 1820 va haver d'enfrontar-se militarment als seus opositors polítics ja de bon començament. I aquest darrers n'eren molts al camp català i especialment a la Conca i rodalies, on la majoria de pobles tenien un marcat accent tradicionalista. L'oposició armada reialista a les tropes constitucionals va ser especialment activa i potent a les Muntanyes de Prades i al Priorat i per això Montblanc era un centre militar de primer ordre.

La presència de tropes constitucionals a la comarca era molt mal vista per la població en general, molt inclinada com hem dit al bàndol reialista. A les diferències polítiques s'hi afegien els efectes econòmics de la presència de soldats que vivien a costa de la pagesia local [3]. Si hi voleu afegir encara més tall al caldo penseu que la collita de l'any 1822 va ser especialment dolenta. I encara un últim element per donar més gust: com que l'exèrcit regular no disposava de prou tropes per controlar el territori, el que va fer el Govern va ser armar els seus partidaris als pobles: les Milícies Nacionals o Constitucionals [4]. Forces irregulars que acostumaven a actuar bastant per lliure i sense massa ordre i que de vegades aprofitaven l'ocasió per resoldre antigues disputes de campanar amb poblacions veïnes (rivals).

I aquí és on entra la queixa de l'Ajuntament de Pira. Segons sembla, forces milicianes havien comès "tropelias" importants a diverses poblacions de la comarca entre les quals hi havia amb seguretat Pira. I l'Ajuntament de la població s'adreçava al comandant militar de Montblanc demanant seguretat per al poble. Tenien mala peça al teler, com s'acostuma a dir. Pensem que a primers de mes aquestes mateixes tropes havien ja saquejat Montblanc deixant darrera seu un rastre de sang i foc.

Després fa referència a una actuació de les Justicias (és a dir els batlles o jutges municipals, que en aquella època tenien una capacitat coercitiva important) per justificar actuacions portades a terme. Senyal que no devien tenir la conciència massa tranquila de com havien actuat fins al moment ja que remarquen que "todo puede justificarse si conveniente fuera".

I un darrer element interessant del document en si mateix. En primer lloc que malgrat estar escrit en castellà per un secretari municipal el document original conté moltíssimes faltes ortogràfiques i catalanismes. I també que resulta curiós que cap membre de l'ajuntament (que acostumaven a ser la gent més rica del poble) no sabessin llegir ni escriure.

Notes

*Els caràcters entre [] han estat afegits per l'autor per desenvolupar les abreviatures que hi havia al document.

[1]. "Los ayuntamientos de diversos pueblos remiten a las autoridades militares cartas, solicitudes o consultas sobre asuntos sin resolver después de la Guerra de la Independencia". Archivo Histórico Nacional, DIVERSOS-COLECCIONES, 97, N.19.

[2] No en sabem la graduació, però en tot cas era superior a la de tinent ja que en aquesta data demana autorització al General de la III Divisió per enviar a Tarragona 1 tinent, 1 sergent, 1 caporal i 8 soldats per "asuntos del Cuerpo".

[3] Un comandament militar escrivia aquelles dies a l'alcalde de Riudoms que, tot i reconèixer que "la falta de aguas ha quitado a estos labradores las cosechas de legumbres, verduras y demás comestibles que producia este terreno" exigeix al municipi que "amonestará a los hortelanos y demás que tengan [ha]abichuelas, garbanzos, arroz, verduras y otros comestibles de esta naturaleza..." ja que les necessitava per a les seves tropes.

[4] El 22 de novembre de 1822 el comandant militar de Montblanc escrivia a Joan Antoni Mateu de Sarral que proposant-li armar un els constitucionals de la vila "para perseguir y destruir a los que con las armas en la mano perturban el sosiego..." i, de fet, li deixa total llibertat perquè "me proponga los vecinos del pueblo en quienes la Nación tenga seguridad de su honradez y pueda yo en su vista franquearle los auxilios de guerra necesarios para el efecto [armes]".