Apunts biogràfics de Francesc d'Horcasitas, capità general de Catalunya fill de Blancafort

No el busqueu als llibres d’història de Blancafort perquè no l'hi trobareu. Ni tampoc el seu cognom als llibres d’onomàstica o de toponímia del poble. Si busqueu una relació de fills il·lustres de Blancafort hi trobareu cognoms com Masalles, Minguella, Sales, Llurba... però no pas un Horcasitas. La història, com la vida, té aquestes coses!

Malgrat tot, Francisco de Horcasitas i Colon de Portugal, que així es deia el nostre protagonista, no s’amagava de ser “natural” (és a dir, d’haver nascut) a la “villa de Blancafort, arzobispado de Tarragona y Principado de Cataluña” [1].

Militar d’ofici i provinent d'una família estretament lligada a al món de les armes, va arribar a ser el brigadier i capità general de moltes parts de l’Estat espanyol; i concretament de Catalunya els primers anys del segle XIX [2]:

“Caballero de la Orden de Santiago y comendador de Casas Buenas de Mérida en la misma; Gran Cruz de la Real y Militar Orden de San Hermenegildo; gentil hombre de Cámara de Su Magestad; ministro de su supremo Consejo y Cámara de Guerra; teniente general de sus reales ejércitos y presidente de la Junta de Revalidación de grados y empleos militares.”

Casat el 1786 amb María Joaquina de Sesma y Potau, es desconeix la data de la seva mort, tot i que sembla que podria situar-se pels voltants de 1820.

Francisco de Horcasitas va néixer a Blancafort un 9 d’abril de 1743 [3]. Va ser batejat a l’església parroquial de la vila pel rector Joan Elias, que li va posar els noms de Francesc, Bonaventura i Joan. Els padrins del bateig van ser Francesc Teres i Sastre, veí de l’Espluga de Francolí, i Margarida Vives i Vilar, de Blancafort.

Fill únic d’Agustí d’Horcasitas i Güémez [4], coronel del regiment d’Extremadura de cavalleria en aquells anys amb residencia a Tarragona. La seva mare, Francesca Colon de Portugal i Bagés, tenia 41 anys. Era natural de Reus, on havia estat batejada a l’església de Sant Pere el dia 17 de novembre de 1702. Era filla de Melcior de Portugal i Colon, un capità de cavalleria, i de la reusenca Maria Bages. Havia estat casada en primeres núpcies amb l’ilustre regidor perpetu i degà de l’ajuntament de Tarragona Antoni Potau i Osset. El 1740, ja vídua, es va casar en segones núpcies i per poders a Tarragona amb Agustí d’Horcasitas i Güémez [5]. Va morir pels vols del 1785.

Sense ser exhaustius, dir que Francesc d’Horcasitas provenia d’un notable llinatge de militars al servei de la Corona tant per part de pare com de mare. I ell no va ser menys. Vegeu un breu resum oficial de la seva vida militar [6]:

“De familia noble, ingresó como cadete en el regimiento de infantería de Barcelona, 17 de febrero de 1758; alférez en esa unidad. 10 de diciembre de 1761; en 1763 pasa al regimiento de caballería del Príncipe, en el que sirve hasta fines de 1783, alcanzando el grado de teniente coronel; entrando entonces, por permuta, en el regimiento de caballería de Montesa; coronel de la compañía española de Guardia de Corps, 18 de octubre de 1787; v del regimiento de caballería de Alcántara, 4 de diciembre de 1789; cuerpo en el que promociona a brigadier, 26 de febrero de 1791; mariscal de campo, 16 de abril de 1792; destinado al Ejército de Navarra, al frente de la frontera de dicho Remo, Irún, Fuenterrabía, valles de Baztán, Ulzama, Burguete, v Roncesvalles; teniente general con el anterior mando, 6 de julio de 1793; capitán general de Extremadura, presidente de su Real Audiencia, 19 de diciembre de 1797; miembro supernumerario del Supremo Consejo de Guerra, 19 de febrero de 1798; capitán general interino del Ejército y Principado de Cataluña, presidente de la Real Audiencia, 16 de abril de 1801; capitán general de Castilla la Vieja, presidente de la Real Chancillería de Valladolid, 16 de maro de 1803; capitán general de Granada, presidente de su Real Chancillería, 2 de abril de 1808; miembro del Consejo Supremo de Guerra y de Marina (Cádiz), 10 de enero de 1809; ídem sin asistencia v presidente de la Junta de Generales Para la Revalidación de Empleos Militares (Cádiz), 10 de octubre de 1812; consejero en el Supremo de la Guerra, 18 de agosto de 1814; camarista del mismo, 5 de junio de 1815. Campañas: bloqueo v sitio de Gibraltar,1779-1783; guerra contra la República Francesa, 1793-1795; defensa de Madrid, 2 de diciembre de 1808. Heridas: gravísimo impacto de bala de mosquete en el vientre durante el combate de Irurzun, 6 de julio de 1794. Condecoraciones y distinciones: llave de gentilhombre de cámara del rey, 4 de octubre de 1795; caballero de la Real y Militar Orden de San Hermenegildo, 18 de diciembre de 1815; caballero de la Orden Militar de Santiago”.

El seu fill, Francesc de Paula Horcasitas Sesma Colon de Portugal i Potau, “natural de Madrid”, també es va dedicar a l’exèrcit [7].

Queda clar, doncs, que el nostre protagonista va tenir un currículum molt brillant al si de l’exèrcit espanyol.

I la seva relació amb Blancafort? Doncs estic segur que, a banda del moment del seu naixement, és molt probablement mai més hi posés els peus. La seva relació amb Blancafort va ser purament ocasional i excepcional. La seva mare segurament passava per la vila en el moment que va donar a llum. I això va ser tot. Val a dir, però, que la seva mare, tot i que reusenca d’origen, si que tenia molta relació amb la comarca, i concretament amb Sarral [8]. El seu primer marit, Antoni de Potau, provenia d’una nissaga molt destacada de Sarral. Per tant, sa mare hi degué anar sovint a aquesta població. Mai sabrem si el fet de néixer Francesc a Blancafort hi va tenir alguna relació.

Tot això ens obliga a posar sobre la taula un tema controvertit: el de si d’ara en endavant Francesc d’Horcasitas és mereixedor de figurar en el registre de fills ilustres de Blancafort. Deixant de banda aspectes col·laterals, com el fet de si en aquests registres han de figurar o no militars, val a dir que soc favorable a que s’hi incorpori. A la majoria de poblacions del nostre país (i evidentment de la Conca) s’han donat títols i noms de carrers i places a persones que l’únic mèrit ciutadà que tenen és el d’haver nascut en aquell indret (de forma accidental o no). Com a molt, poden haver destacat en les seves professions (i de vegades ni això), però que en vida no van fer res de res en benefici de les seves poblacions natals o dels seus conciutadans... llevat de ser famosos (al seu temps), per haver aconseguit aplegar molts diners o per altres futils mèrits terrenals.

Notes

1. La informació sobre aquest personatge s’ha extret de l’expedient personal del seu ingrés com a membre de l’orde militar dels cavallers de Santiago dipositat a l’Archivo Histórico Nacional,OM-Caballeros de Santiago, exp. 3.949.

2. Capità general interí de Catalunya l’any entre els anys 1799 i 1802.

3. No hem localitzat de moment la data del seu naixement sinó la del seu bateig. Però com que en aquella època s’acostumava a batejar el mateix dia del naixement, o màxim l’endemà, donem per bona per ara la data del bateig.

4. El seu pare era cavaller de l’orde de Santiago i va arribar a ser brigadier de l’exèrcit i coronel del regiment de cavalleria de Montesa. Havia nascut a Castrourdiales (Santander), població on va tornar a residir quan va deixar l’exèrcit. Els seus avis paterns eren Josep Antoni de Horcasitas i Horcasitas, natural de Castrourdiales, i Teresa de Güemez i Horcasitas, natural de Reinosa (Burgos). Per la part de la mare, els avis eren Melcior Colon de Portugal i Cabrera, brigadier de l’exèrcit i governador de Vic natural de Badajoz; i Maria Bages Baget, natural de Reus.

5. AHAT, 6.164 Tarragona. Parròquia de Santa Maria de la Catedral, Llibre X de matrimonis (1717-1741). fol. 255 v. “Dispensades les admonicions foren en casa l’habitació de la desposada, desposats per paraules de present Dn Agustí de Horcasitas, oficial de cavalleria del regiment de Montesa i per ell com a llegítim procurador seu Dn Francisco Baldrich, canonge entonses de dita ciutat; y la honesta Da Francisca Colon de Portugal, viuda de Dn Anton de Potau, regidor perpetuo de Tarragona. Foren testimonis lo Dr Josep Camprubí Pbre, y Dn Pere Checa, habitants de Reus, trobats en casa de la desposada”.

6. Extret de http://censoarchivos.mcu.es/CensoGuia/productordetail.htm?id=50706 [consultat el febrer de 2017]

7. Capità del regiment de cavalleria Voluntarios de España.

8. Militar de professió. Tot i que molt arrelat a Tarragona, la seva família era provinent de Sarral, on ell mateix va néixer l’any 1680 i tenia molts parents.