Una proposta per recuperar el topònim original del Tossal de la Bala (Pira)

Sunday, November 18, 2018

Els noms dels llocs (la toponímia) no són immutables, sinó que evolucionen al llarg dels temps. Tot amb tot, un bon grapat de topònims actuals enfonsen les seves arrels molts segles enrere. Sobretot els dels accidents geogràfics (partides de terme, tossals...) Contràriament, els masos, per exemple, acostumen a canviar de nom més sovint perquè cada època van agafant el de la família que el posseeix.

 

És important que, malgrat els canvis, les administracions públiques (i sobre tot els ajuntaments, per la seva proximitat) així com les entitats culturals del territori vetllin perquè aquesta mutació de la toponímia sigui el menys traumàtica possible i s'adapti a cada moment o bé mantingui (en el possible) els vincles amb la seva essència original.

 

No s'entén que des de l'Institut d'Estudis Catalans es portin a terme polítiques normalitzadores de la toponímia que en ocasions posen en perill la pervivència de denominacions seculars que tenen al darrere una explicació social o històrica. Em refereixo, per exemple, al conegut cas del mas d'en Llort de Rojals (Montblanc). Amb la pretensió de vincular la paraula amb la seva possible arrel llatina (derivada de la planta del llorer), l'IEC va oficialitzar la grafia "mas del Llor" obviant que històricament aquest mas deu el seu nom a una família concreta i determinada que va posseir el mas durant segles i que tenia (i tenen encara actualment els seus descendents) la grafia del cognom escrita com a "Llort". És allò de "qui perd els origens perd la identitat".

 

Una altra cosa molt diferent és el cas que tenim a continuació. 

 

El tossal de la Bala és un petit promontori, de 423 metres d'altura, situat tot just a l'entrada del poble de Pira, a l'esquerra de la carretera C-14, en sentit Sarral.

 

El topònim "tossal de la Bala" ha anat adquirint, amb el pas dels anys, una major difusió pública. A la seva popularització ha contribuït, per un cantó que el nucli urbà s'ha anat expandint cap a zones properes i, sobretot, que l'ajuntament de Pira hi va instal·lar un terreny municipal d'acampada.

 

El cert és que el turó està situat en una posició estratègica. Forma part de la petita carena de tossals que esquitxen i delimiten el marge dret del riu Anguera i, per extensió, el poble de Pira. Al nord, hi trobem el tossal de les Creus (413 m.) i al sud el tossal dels Alzinars (402 m.) Per tant, el tossal de la Bala és el punt més alt de la riba dreta de l'Anguera, al seu pas pel poble de Pira.

 

El tossal és un punt estratègic. Amb una magnífica visibilitat sobre aquesta part de la Conca estricta i, a més, amb una línia visual directa amb Barberà de la Conca i el seu castell. Recordem només que Pira fou durant segles part integrant de la senyoria del castell de Barberà.

 

Tots aquests fets, la seva altitud i per tant visibilitat sobre el territori, i control dels accessos al poble de Pira han tingut amb seguretat una incidència directa sobre la toponímia original del tossal de la Bala.

 

A unes desenes de metres al sud del tossal hi trobem actualment les restes d'un antic mas. Es tracta del mas de l'Amill. Una important masia d'origen medieval que durant segles va formar part dels dominis del monestir de Santa Maria de Poblet. Així, mentre els templers (i després els hospitalers) senyorejaven el poble de Pira; a uns centenar de metres del poble, els monjos de Poblet gaudien del control del mas de l'Amill (i de les seves terres).

 

L'any 1686 els monjos pobletans van obligar a capbrevar (és a dir a reconèixer la seva autoritat) als pagesos que conreaven terres de la seva propietat. El mas de l'Amill, en aquella època, formava part de la baronia (o agrupació administrativa de finques sota el seu control creada pel monestir de Poblet) de Prenafeta, juntament amb les de la Guàrdia dels Prats, la mateixa Prenafeta i Miramar. 

 

Aquell any, el titular del mas era un tal Josep Amill, pagès del mas dit de n'Anill i antes de na Moixa. Ens trobem doncs, possiblement, davant del titular que va donar el nom actual del mas. Ja que, segons diu el document, abans aquell es coneixia com el mas de na Moixa (potser perquè la seva titular era una Moix, de cognom?) i encara abans com d'en Batur (sic). 

 

Pel document sabem que el mas tenia vuit jornals de terra a la partida de la Coma de Solivella i altres quatre jornals més a la partida coneguda com la Plana de Pira.I també que Poblet en tenia el control total pel que fa a la senyoria i n'extreia bones rendes econòmiques.

 

També sabem pel capbreu que els masovers estaven absolutament sota control del monestir. Fins al punt que els seus habitants es declaraven «vassalls» de Poblet i no podien abandonar el mas sense l'autorització dels monjos.

 

Però el que ens interessa del document, en aquesta ocasió, és que en la delimitació del mas, hi apareix la toponímia antiga del tossal de la Bala. Les afrontacions eren: «a sol ixent [est] i a migdia [sud] amb el terme de Pira [ja hem dit que el mas era jurisdicció de Poblet i per tant no formava part del terme de Pira] amb lo tossal dit de la Bada; a ponent [oest] amb dit terme de Pira; i a tramuntana [nord] part amb Joan Amill i part amb Llorenç Abellà, pagesos de Pira.

 

 

Per tant, segons el capbreu de 1686 el turó que avui coneixem com el tossal «de la Bala» era conegut amb el nom del tossal «de la Bada. Molt similar oi?      

 

Una «bada», segons el Diccionari de la llengua catalana significa "guaita" o "sentinella". I quin millor lloc, per la gent de Pira i del mas de l'Amill, per fer tasques de vigilància que el turó més alt de la zona? Per tant, té tot el sentit que l'indret es conegués com el "turó de la bada" o de la sentinella.

 

Aquesta denominació ens transporta automàticament a temps medievals. Quan Pira era «Apiera» i el seu castell un dels que formaven el límit de la marca meridional dels comtats catalans.

 

Amb rigor, ara caldria entrar a precisar quan, com i perquè el mot "bada" va canviar pel de "bala". Però potser no cal. Ho deixo per a un altra moment.

 

L'objectiu d'aquest article és donar a conèixer la toponímia original del tossal de la Bala amb l'esperança que l'ajuntament de Pira opti algun dia per recuperar el topònim original. Penso que seria una millora interessant no només per al poble de Pira sinó per al conjunt de la comarca. Una millora que suposaria anar bandejant topònims moderns (molts relacionats amb la introducció de la llengua castellana) que van distorsionar la toponímia tradicional de la comarca.

 

Deixo per a un altre dia parlar, com a cas paradigmàtic, per exemple, de la rasa de la "Hortènsia" de Montblanc. 

 

 

 

 

 

 

  

 

 

Please reload

Sobre mi

Diuen que si no es coneix el passat difícilment entendrem el present.

Tenen tota la raó. Perquè fins i tot coneixent el passat resulta molt difícil entendre algunes coses del present.

Segueix-me
  • Facebook Basic Black
  • Twitter Basic Black
Buscar per Tags
  • Facebook Basic Black
  • Twitter Basic Black
  • YouTube Basic Black

© 2023 by BI World. Proudly created with Wix.com

This site was designed with the
.com
website builder. Create your website today.
Start Now