De com una habitant de Prenafeta s'enterrava a Montblanc a mitjans del segle XVIII
En aquest breu article volem explicar com era un enterrament de mitjans del segle XVIII d'un habitant de Prenafeta, en aquest cas una dona, que havia de ser enterrada a l'església de Sant Francesc de Montblanc. La narració del seu enterrament ens permet exposar múltiples aspectes socials, històrics i jurisdiccionals de Prenafeta.
Les esglésies van ser durant molts segles l'espai d'enterrament escollit per les famílies que s'ho podien permetre (evidentment les més adinerades). Tenir el vas familiar en una determinada església, i especialment en certs espais rellevants d'aquesta (el passadís central o les capelles més properes al presbiteri) eren símptomes clars de l'estatus social de què es gaudia.
Església de Sant Salvador de Prenafeta, bastida a partir de 1733. Imatge de Jordi Gili
I entre aquestes esglésies, la més rellevant de Montblanc i de gran part de la Conca de Barberà era la de l'antic convent de Sant Francesc. Els seus monjos gaudien d'un enorme prestigi arreu de la comarca i les famílies més destacades de la Vila Ducal es feien enterrar entre les parets del seu temple conventual.
Els Sabaté (o Sabater si volem ser normatius), tot i que molt lligats amb Montblanc, apareixen ja a Prenafeta com a mínim a la segona meitat del segle XVI. I sabem que estaven vinculats amb la Vila Ducal perquè precisament era una d'aquestes poques i selectes famílies amb dret a enterrar els seus difunts al temple del convent de Sant Francesc.
En aquella època, segona meitat del segle XVIII, els Sabater eren els titulars de l'antic mas de Sabater (anteriorment conegut com "mas del Foguet"), el més important del terme de Prenafeta(4). Tenia oficialment (segons la documentació de l'epoca) més de 50 jornals de terra on s'hi conreava vinya, cereals i olivers. També tenia una devesa i unes salines. A banda, al mas en si hi havia corrals, eres, vivendes pels jornalers...
Aquest mas era precisament l'oficina administrativa del monestir de Poblet (també dita "botiga del senyor"). El monestir hi tenia els cups per recollir els delmes que pagaven els propietaris del terme i els Sabater ostentaran durant generacions el títol de "batlles" (oficials de justícia) del monestir de Poblet al terme de Prenafeta.
Recordem que en aquella època, mitjans del segle XVIII, Prenafeta tenia la consideració de municipi autònom juntament amb Miramar. A nivell senyorial, el poble formava part dels dominis de Poblet, el qual, per a la seva gestió, havia creat una unitat administrativa integrada per Figuerola, Prenafeta, Miramar i el mas Amill de Pira (1).
Una altra peculiaritat administrativa de Prenafeta era el fet que no formava part de la vegueria de Tarragona (com la immensa majoria de pobles de la Conca de Barberà) sinó de la de Lleida. Poblet havia aconseguit de la Corona, feia segles, que els seus pobles fossin de la vegueria de Lleida.
Per últim, una tercera peculiaritat del terme del Prenafeta de l'època és que els seus habitants residien en la mitja dotzena llarga de masos que estaven repartits pel terme (d'aquí que en moltes ocasions oficial s'hi refereixi com "els masos de Prenafeta"). L'antic poble medieval, als peus del castell, s'havia anat abandonant i en aquella època no era més que un munt de cases enrunades. Precisament en aquells anys els habitants dels masos estaven finançant, a contracor, la construcció de l'actual temple, ja que la petita esglesiola romànica del poble vell estava en ruïnes (2).
La decadència arquitectònica del temple havia anat en paral·lel a la pèrdua de la capitalitat parroquial. L'antic temple parroquial de Sant Salvador de Prenafeta havia anat perdent pes específic en benefici de l'església de Figuerola i en aquella època era ja un temple sufragani del de la vila de l'Alt Camp, on residien el rector i el vicari parroquial (5).
La nostra protagonista, la Maria Sabater, va morir el dia 23 de juny de 1761 "aprés de haver rebut los Sagraments" al mas familiar de Prenafeta. Com acostumaven a fer els del seu llinatge, havia disposat que el seu cos fos enterrat a la tomba familiar de l'església de Sant Francesc de Montblanc.
Per aquest motiu un monjo franciscà del cenobi montblanquí es va desplaçar fins al mas per recollir el cadàver i traslladar-lo a la Vila Ducal. L'endemà de la defunció, el dia 24, el monjo franciscà va rebre oficialment el cos de la finada i, acompanyat de mn. Ramon Rosich, vicari substitut del rector de Figuerola, va encapçalar la comitiva oficial de trasllat.
El cos de la difunta, col·locat dins una caixa, anava situat sobre una mula.
Així explica el trasllat l'acta de defunció:
"A l'entrada de la casa de dita Maria Sabaté se li cantà una absolta general ab horas de creu, y al portal del pati de dita casa altra absolta cantada, y per lo camí cinc, y una a la vora del riu de Anguera, en presència de dos testimonis, que son Isidre Porté i Josep Solanes."
La narració com a tal acaba aquí. I precisament és així perquè el riu Anguera marcava el límit entre els termes del Montblanc i Prenafeta. Un límit que havia provocat històricament importants disputes i que les autoritats de tot tipus (locals o religioses) no podien creuar (3). Per tant, el mossèn de Figuerola va arribar fins al riu i allí es devia quedar amb els escolans, mentre la resta de la comitiva creuava l'Anguera i enfilava cap a Montblanc.
També hem de destacar el perfil dels dos testimonis de l'acte: Isidre Porté i Josep Solanes. Eren els caps de les altres dues famílies més importants de Prenafeta (i amos dels seus corresponents masos). Josep Solanes i Isidre Porter eren, a més, dues de les tres persones que s'anaven tornant la regidoria municipal que corresponia a Prenafeta (6).
L'enterrament de la Maria Sabater no va sortir pas "barato". Malgrat que no consta que tingués un gran aparell cerimonial, els hereus van haver de desembutxacar 3 lliures i 6 diners per costejar les despeses corresponents a la parròquia de Prenafeta. A banda hi va haver el cost de l'enterrament a Sant Francesc que no podem quantificar.
______________________________________________
NOTES
1) Era el que es coneixia com la "baronia de Prenafeta". Entesa la paraula "baronia" no com a titulació nobiliària sinó com a denominació d'una unitat administrativa.
2) Entre 1770 i 1774 van bastir l'actual església del poble.
3) La delimitació oficial dels termes es va fixar l'any 1764.
4) Hem documentat els Sabater com a titulars del mas com a mínim des de 1691, quan un tal Pau Sabater, pagès i ja batlle de Prenafeta, intervé en un assassinat entre segadors que hi va haver al seu mas.
5) El 1476 la parròquia de Prenafeta s'uneix a la de Figuerola.
6) L'Ajuntament de Prenafeta tenia dos regidors. Un sempre era de Prenafeta i l'altra de Miramar. L'altra família que monopolitzava l'ajuntament de Prenafeta era la Girons.
