Apunts biogràfics del gran pianista montblanquí Maties Miquel (1863-1907)

La nòmina d'artistes montblanquins no és massa llarga i especialment la que fa referència als músics. L'objectiu d'aquest article és donar a conèixer el fins ara poc conegut pianista i compositor montblanquí Maties Miquel i Torruella (Montblanc, 1863 - París, 1907).

Maties Miquel va néixer a Montblanc a les quatre de la matinada del dia 3 de setembre de 1863 (dia per dia, tot just cent anys abans que qui escriu aquest article) i va ser batejat l'endemà a l'església parroquial de Santa Maria. Els seus pares eren el boter espluguí Ramon Miquel Rull i la montblanquina Lluïsa Torruella Vivó. Els padrins de bateig, segons diu el document sagramental, van ser el també espluguí Josep Anguera i la montblanquina Raimunda Fernández Torruella.

Maties Miquel (1888) Font: Ilustración musical hispano-americana (1888)

Va aprendre música de la mà del seu cosí, Maties Guasch Torruella, organista de Santa Maria (1861), president de La Vella (el gran grup musical del Montblanc de l'època) i també president del cor L'Assutzena (1862).

De jove, al voltant de l'anys 1880, Maties Miquel va participar en la reorganització de la Música Nova, la gran rival de La Vella, sorgida pels vols del 1850 a causa d'una disputa familiar entre els de cal nunci (Miquel) i els de cal coleto (Escoté de cognom).

Suposem que sota la tutela del seu cosí Maties Guasch (casat amb la reusenca Magdalena Pàmies), Maties Miquel va anar a estudiar música a Reus. Després va continuar la seva formació musical a Barcelona, concretament sota la tutela dels grans pianistes i compositors Pere Tintorer, Joan B. Pujol i Anselm Barba.

Seguint l'estel·la dels grans pianistes catalans del moment, va anar a estudiar piano a París, on finalment es quedaria ja a residir per sempre. A la capital gal·la sabem que va estudiar piano amb Anton-François Marmontel i mme. Wolff.

El talent de Maties Miquel va ser reconegut amb títols i guardons. El més destacat potser és el que va rebre l'any 1889 del Govern francès, que li va concedir la condecoració d'Oficial de l'Acadèmia "cinta reservada a los que por su inteligencia o por sus meritos artísticos se distinguen en la sociedad francesa". Segons diu la premsa de l'època, en aquells moments era l'únic espanyol que havia rebut aquesta distinció.

Pel que fa als concerts, tenim una ressenya del concert que va oferir el mes de maig de 1883 a París publicada pel diari La correspondencia de España:

"Concurridísimo y animado estuvo el concierto del aventajado pianista Miquel, que se celebró días pasados en el magnífico hotel de los condes de Malartic.

La concurrencia escogida y numerosa, escuchó con religiosidad a Matías Miquel y le aplaudió con entusiasmo. Entre las personas de distinción recuerdo a la condesa de Malartic, condesa de Brobiskoy, marquesa de Guymil, (...)

El héroe de la fiesta es un joven catalán que presenta disposiciones envidiables para la música y que sabe dominar el piano".

A Catalunya sabem que va actuar al Gran teatre del Liceu de Barcelona l'octubre de l'any 1888 amb l'orquestra dirigida per Joan Goula "en el cual se vio reunido lo mejor y más selecto que Barcelona encierra. Dio tres audiciones en los salones de la sección francesa de la Exposición Universal que se está celebrando en aquella populosa ciudad, perla del Mediterráneo. Nos hacemos un deber en señalar aquí los triunfos del pianista Matías Miquel y Torroella, que goza en París de grandes simpatías".

L'octubre de 1890 va tornar a actuar a Barcelona, en aquesta ocasió al Teatre Líric, a benefici de l'orfenat "Cuna del Niño Jesús".

A l'estranger destaca el gran concert de piano que va oferir el juny de 1890 al teatre de l'Ateneu de Bucarest, on li van concedir fins i tot un títol honorífic d'aquelles terres.

El maig de 1892 el diari francès Le Figaro va fer una gran crònica (de la qual se'n va fer ressò la premsa catalana) del concert que Miquel havia ofert a París: "El pianista Miquel, dicen es un ejecutante de primer orden; su ejecución brillante alcanzó grandes aplausos y en la Rapsodia de Liszt desplegó una fantasía estraordinária".

Dos anys abans, el 1888, a la capital francesa, havia creat la Sociedad Española de Conciertos, dedicada a interpretar música espanyola. Tocaven peces de Sarasate, Barbieri, Chapí, Albéniz, Monasterio, etc. La formaven, amb Miquel, músics de renom com Luís Sarmiento, Eduardo Fernández Luís de Cepeda, Julio Francés, Manuel Giró o el gran pianista donostiarra Jesús de Santesteban.

Com a compositor, no hem aconseguit esbrinar massa cossa del que va llegar Miquel (també s'ha de dir que no n'hem fet pas una recerca exhaustiva ni molt menys). Hem trobat que va composar peces per a la bailaora andalusa María la Bonita, que actuava a la capital parisina. Als fons de la Biblioteca Nacional de França (consultable des del web Worldcat.org) es conserven una vintena de composicions de tot tipus escrites pel convilatà.

Maties Miquel va morir jove. Va morir a Paris, l'any 1907, amb només 44 anys. El setmanari La Conca de Barberà el va acomiadar amb aquesta breu ressenya:

"Ja fa dies que, morí a París lo nostre compatrici D. Matías Miquel, notable pianista qu'ab farsa ventatja exercia sa professió a la capital de Fransa. Que Deu hagi perdonat l'ànima del qui fou, illustrat compatrici nostre a qual familia fem a vinent la expressió del nostre condol per tan sensible pèrdua".

A les públicacions especialitzades que parlen dels pianistes catalans i espanyols residents al París de l'època, Maties Miquel fa companyia a grans noms de la música com són Albéniz i Granados o pianistes de tant renom com Vidiella, Malats o Ricard Viñes. Tots coneguts i reconeguts.

I de Maties Miquel? Se'n recordarà algú? A veure...