Bonaventura Belart, un tenor d'ascendència montblanquina (1826-1862)

La lluentor de l'eminent escultor Ramon Belart i Miquel (Montblanc, 1772 - 1840) ha tapat fins ara la figura d'un altra artista insigne de la família Belart, el tenor Bonaventura Belart i Albinyana (Tarragona, 1826 - Ivry-sur-Seine, 1862).


Bonaventura Belart va néixer a Tarragona el dia 8 de desembre de 1826 i va ser batejat l'endemà mateix a la parròquia de Sant Francesc. Les dates del seu naixement i bateig plantegen certs dubtes, ja que alguns autors han assenyalat que en realitat va néixer l'any 1830. Però segons s'assenyala al «Diccionario biográfico-bibliográfico de efemérides de músicos españoles» (volum II, pàgina 178), la partida de baptisme confirma el 1826 (hores d'ara no he pogut localitzar encara aquesta partida de naixement). Segons assenyalen les seves biografies, el bateig el va fer un familiar del seu pare, mn. Josep Belart.


El seu pare, Marià Belart i Miquel, era en aquell moment capità de l'exèrcit espanyol. Havia nascut a Montblanc el dia 31 d'octubre de 1791, essent batejat l'endemà a l'església de Santa Maria. Com delaten els seus cognoms, Marià Belart era germà de l'escultor Ramon Belart; i dels religiosos Josep i Macià Belart. Aquest darrer fou abat del monestir de Santes Creus. Mentre que Josep Belart va ser prior de l'església de Sant Pere de Reus.


No ens ha d'estranyar doncs que fos precisament mn. Josep Belart i Miquel, el seu oncle, l'encarregat d'oficiar la cerimònia del seu bateig a l'església de Sant Francesc de Tarragona el dia 8 de desembre de 1826.


Seguin la branca paterna, el seu avui fou l'escultor i hisendat montblanquí Josep Belart Serra (Montblanc, 1751 - ?) i la seva àvia paterna la colomina Rita Miquel.


La seva mare fou Maria Tecla Albinyana de Borràs i Pallejà. Filla del notari i hisendat tarragoní Francesc de Paula Albiñana i Pastor; i de Josepa de Borràs, filla d'una acabalada família de Riudoms. Va néixer el dia 4 d'abril de 1794 i va ser batejada l'endemà a la catedral de Tarragona. Tenia, per tant, tres anys menys que el seu pare.


Bonaventura Belart, fotografia de J. Laurent. Museo de Historia de Madrid


Fent una mica d'història ficció, podríem fins i tot aventurar que els seus pares es van conèixer (idil·li juvenil?) a Montblanc durant la Guerra del Francès. Perquè el notari Albiñana, amb la seva família, es va refugir a Montblanc entre els anys 1812 i 1813. No fora estrany doncs que el Marià i la Maria Tecla s'haguessin enamorat per les places o carrers de la vila ducal.


Però de Marià Belart (i per extensió de Maria Tecla Albiñana), que es va dedicar durant tota la seva vida a l'ofici de les armes, en sabem molt poques coses. Precisament pel fet de dedicar-se a la vida militar ha ocasionat que la seva biografia ens sigui pràcticament desconeguda. Nomès sabem que, ja retirat amb el grau de coronel, era encara viu el 1852, quan va fer de padrí del bateig de Marià Pedrol Belart a Montblanc.


Tornant al nostre protagonista, Bonaventura Belart, i sense volen entrar a fons en la seva biografia perquè es pot consultar al llibre anteriorment esmentat, a les enciclopèdies, etc., nomès volem assenyalar que sembla que va residir habitualment a Barcelona i va actuar per tot Europa amb gran èxit de públic i de crítica.


"Nuestro compatriota el joven tenor don Buenaventura Belart, que tan aplaudido ha sido, en los teatros principales de España y posteriormente en algunos salones de la alta aristocracia de Paris, acaba de recibir en el teatro de la Pérgola de Florencia, para el que ha sido escriturado, una ovación completa, á su estreno en dicho coliseo con la ópera del inmortal Bellini La Sonámbula, durante cuya representación ha sido llamado á la escena seis veces y saludado con bravos y palmadas por los espectadores entusiasmados. Admiradores del mérito artístico de nuestro compatriota el tenor Belart, nos complacemos en publicar la noticia de su nuevo triunfo, adquirido en el país clásico de la música y, se los auguramos repetidos donde quiera que vaya".


Diario Mercantil de Avisos i Noticias (Tarragona), núm. 19 (19/01/1857), p. 2.



Tenim una altra ressenya, en aquest cas d'una actuació seva a París, uns mesos més tard:



"Acaba de hacer su primera salida en el Teatro Imperial Italiano de París nuestro compatricio y amigo el tenor don Buenaventura Belart, artista notable que en el espacio de un año ha cantado con grande éxito en los teatros de primer orden de Florencia y Londres. La ovación recibida últimamente en el teatro imperial con La Cenerentola acaba de elevarle, como dice el Moniteur del 18 del actual, al alto rango de los primeros artistas del teatro italiano. Al final de la ópera fue llamado a escena... nuestro compatricio es en la actualidad uno de los mas notables cantantes de Europa."


Diario Mercantil de Avisos i Noticias (Tarragona), núm. 299 (28/10/1857), p. 1.



Malgrat els seus viatges arreu del món, sembla que sempre va portar Tarragona (i Montblanc) al cor. I quan tenia una ocasió d'escapar-se no deixava de passar per la ciutat del Camp i la Vila de la Conca. Així ho explica una crònica de juliol de 1856 quan, amb motiu d'un viatge a Tarragona, el diari de capçalera de la ciutat deia que "nada podemos adelantar con respecto al objeto de que tome parte en alguna función lírica, si bien .creemos que, á permitirlo el tiempo en que debe detenerse en esta ó en Montblanch, no dejara de satisfacer la curiosidad de sus paisanos".


La seva mort prematura va privar el "bel canto" de la que podria haver estat una de les grans figures històriques mundials i el va fer passar a l'oblit dels temps. Un oblit del que nosaltres l'hem volgut contribuir a rescatar amb aquest breu article.


Sobre mi

Diuen que si no es coneix el passat difícilment entendrem el present.

Tenen tota la raó. Perquè fins i tot coneixent el passat resulta molt difícil entendre algunes coses del present.

Segueix-me
  • Facebook Basic Black
  • Twitter Basic Black
Buscar per Tags