Gaspar Pelegrí, un montblanquí metge personal del rei Alfons el Magnànim

No el busqueu al Diccionari biogràfic històric de Montblanc, de Francesc Badia i Josep M. Grau. No hi surt. Tampoc surt a la Viquipedia ni a l'Enclopedia Catalana. Fins ara és un personatge força desconegut, del qual només se'n té coneixement en àmbits acadèmics.

Gaspar Pelegrí (o Gaspare Pellegrino en italià), va ser el protometge del rei Alfons el Magnànim. El protometge era el metge principal de la Cort i, entre d'altres funcions, era qui concedia les llicències per a exercir com a metge. Però la seva figura és coneguda i reconeguda sobretot per haver estat l'autor de la Historia Alphonsi primi regis (1443), que es conserva a la Biblioteca Nacional de Nàpols. Es tracta d'una crònica de les campanyes del Magnànim durant la seva estada al regne de Nàpols.

La figura d'aquest insigne montblanquí va començar a ser més coneguda arran de les publicacions que li ha dedicat l'historiador italià, i professor de la Universitat de Nàpols, Fulvio Delle Donne. I especialment del seu treball de l'any 2011 «Gaspar Pelegrí e le origini catalane della storiografia umanistica alfonsina».

Delle Done confirma la sospita que ja tenia de l'origen català del «Gaspare Pellegrino» i, basant-se en troballes documentals, assenyala que, tot i residir habitualment a Barcelona, havia nascut a Montblanc a la darrera dècada del segle XIV. També documenta que era mestre en arts i medicina i protometge reial (sembla que podria haver estudiat medicina a Lleida). Prior de l’Estudi de Nàpols (1442) i candidat a canceller de l’Estudi de Medicina de Barcelona (1457), càrrec que finalment no va poder aconseguir.

Tomba d'Alfons el Magnànim a l'església del Monestir de Santa Maria de Poblet (Vimbodí i Poblet)

L'autor ha localitzar als arxius catalans que Pelegrí tenia una casa, un hort i força terra a Montblanc. I també un mas i terra a Prenafeta. Béns que a la seva mort van passar a la seva filla Caterina i que van originar un litigi familiar. Sobre la base de l'antiguitat de la possessió d'aquests béns, i de la seva relació familiar amb la Vila Ducal, l'historiador italià defensa la naturalesa montblanquina de Pelegrí.

Altres fonts, també assenyalades per Delle Done, semblen confirmar aquesta hipòtesi. Per exemple el fet que el 1414 trobem un Gaspar Pelegrí com a habitant i càrrec municipal de la vila de Montblanc.

Així l'autor defensa que Pelegrí va passar a residir a Barcelona pels conflictes que va tenir a Montblanc, tot i passar llargues temporades fora del país seguint les campanyes del rei Alfons per terres italianes.