La Conca de Barberà i el Camp de Tarragona. Junts però no barrejats.
Fa un temps que des de l'administració de la Generalitat, amb l'aquiescència de les institucions culturals del país i de la meva comarca, es promou la demarcació administrativa que porta per nom "Camp de Tarragona". Denominació sostreta del món de la Geografia, on tenia (i té) un abast concret, específic i delimitat. I que ara promou la confusió terminològica entre demarcació administrativa i geogràfica.
De sempre, el Camp de Tarragona "geogràfic" ha inclòs els territoris del Tarragonès, l'Alt Camp i el Baix Camp. Tema tancat.
La Generalitat, en l'intent fallit de posar en marxa les vegueries i territorialitzar el territori enllà de les demarcacions provincials, va optar per denominar com a "Camp de Tarragona" el territori format per les anteriors comarques afegint-hi el Priorat i la Conca de Barberà. Va intentar incloure-hi també el Penedès. Però l'oposició frontal de les institucions d'aquest territori a integrar-se en la nova demarcació van anorrear la seva incorporació en aquesta regió.
Per tant, ara tenim un Camp de Tarragona "geogràfic", format per 3 comarques; i un Camp de Tarragona "administratiu" format per 5 comarques. En fi, un desgavell. No n'hi ha dels que "cobren per pensar" que podien haver trobar un altre nom?
Es veu que no.
Jo reivindico la denominació geogràfica del "Camp de Tarragona" i, per exclusió, de la "Conca de Barberà".
I com que no soc cap autoritat en aquesta matèria, per reforçar la meva posició i en defensa de la meva (perduda) causa, poso sobre la taula un article que crec prou interessant. Un article publicat al diari La Veu de Tarragona, mitjà gens "conquenc", l'any 1932 (núm. 1.116, de 16 de gener de 1932, p. 1-2), en plena discussió sobre el fet comarcal, que forma part d'una sèrie d'articles dedicats a analitzar el fet comarcal i que, en parlar de la Conca de Barberà, diu així:
LA QÜESTIÓ COMARCAL AL CAMP DE TARRAGONA. VIII-VIGORIA COMARCAL DE LA CONCA DE BARBERÀ
«Descartada l'hegemonia que el Camp de Tarragona pugui exercir damunt la Conca de Barberà, -comarcalment, - i més encara que la hegemonia del Camp, la de una sola població del Camp, -Reus- resta anorrear un escull que podria oposar-se al reconeixement de la personalitat comarcal de les terres de la conca alta del riu Francolí.
Un bon geòleg català, -el doctor Faura i Sanç- ens diu que el Camp i la Conca estan geològicament separats pels estrats triàsics que travessen l'estret de Picamoixons en direcció a Cabra. També ens diu, -a desgrat de que adjunta al Camp de Tarragona la clotada de Montblanc,- que el Camp deuria estar limitat pel congost de Picamoixons. Encara que el doctor Faura, empès per una falsa concepció de l'acoblament, -per contraposició a una fragmentació que no hi és,- no atengués una realitat tan palesa i que ell reconeixia, de fet, cal reconèixer la divisió entre el Camp i la Conca en el congost esmentat.
La Conca de Barberà, diu Antoni Palau i Dulcet, és formada pels aiguavessants de les serres de Prades, la Llena, Comavert i Carbonàries, -aiguavessos que originen els rius Francolí i Anguera,- afluent del primer vora Montblanc.- Això es desprèn de la configuració externa.
Geològicament el Camp resta ben separat de la Conca. El seu aspecte de conjunt és d'una diversitat ben palesa. Inclús el clima, -a despit d'una proximitat com la d'ambdues- acusa la mateixa manifesta diversitat, encara que no sia gaire accentuada.
Encara ens diu Josep Iglésies: "El paisatge del Camp, constituit per la gran clapa de terra diluvial, mig envoltada per muntanyes, principalment triàsiques, ampla planura lleugerament inclinada vers la mar, amb l'horitzó extens i un cel claríssim, és ben senzill de diferenciar del de la Conca de Barberà, fossa oligocènica, encerclada totalment per muntanyes, la majoria de les quals són constituïdes per roques pertanyents al mateix nivell geològic. La suavitat de tons de la Conca, amb l'abundor de rosats i grocs, contrasta amb la vivesa dels colors del Camp, i si en aquest l'esguard es dilata, no passa així a la Conca; la xarxa de comellars característica de llur contrada, priva a l'home de Rocafort de Queralt, de Vallvert o de Pira d'extendre l'esguard en llunyania".
Cal assenyalar a la clotada de Montblanc, -la Conca de Barberà- els pobles següents: Montblanc, capital, i Barberà, Espluga de Francolí, Vallclara, Lilla, Prenafeta, Vimbodí, Rojals, Vilavert, Pira, Guàrdia dels Prats, Sarreal, Blancafort, Montbrió de la Marca, Rocafort de Queralt, Solivella, Senant, Ollés, Forès, Vallvert, Tarrés, i encara La Riba.
Total vint-i-dos pobles, alguns de relativa importància i cens de població gens despreciable.
Ens faríem llargs de voler recensionar noms dels qui han reconegut en la Conca de Barberà una veritable comarca. Això no ens ajudaria gaire, tampoc a la seva vindicació. Però no podem callar els noms d'Onofre Menescal, Esteve de Corbera, Cebrià Costa, Aulestià i Pijoan, Estve Sunyol, Pere Blasi, Pere Gil, Flos i Calçat, Font i Saguer, Faura i Sanç, etc.
Només direm una cosa. O mellor, formularem una pregunta.
La Conca de Barberà, té totes les característiques requeribles per a considerar-se comarca. Té l'opinió d'erudits historiadors i geògrafs per no dir la totalitat d'ells. Ara cal preguntar: Té prou vigoria?
Manifestament la Conca té més riquesa de terres, més extensió, més cens que d'altres comarques catalanes, reconegudesrespectades i estatuïdes, i tot, pel professor senyor Pau Vila: -(posem per cas les Garrigues)- té, doncs, tots els requisits i encara amb superioritat.
Perquè, doncs, no ha de tenir els mateixos drets?»
Conclusió: junts? sí; però no barrejats !!
ICC. Mapa dels corregiments de Catalunya (1774). Fragment.
