Sobre la relació entre Montblanc i el monestir de Santes Creus

La relació entre Montblanc i el Monestir de Santes Creus ha quedat en un segon pla, menys rellevant, si la comparem, per exemple, amb la transcendència que s’ha donat a tot el que tenia a veure amb el monestir vimbodinenc de Santa Maria de Poblet.

Tot i tenint present que el monestir de Santes Creus era el senyor jurisdiccional de caire religiós més important de la Conca de Barberà.

A les èpoques medieval i moderna Santes Creus senyorejava, tocant a Montblanc, el poble i la major part del terme de la Guardia dels Prats, així com una important partida del terme de Vilaverd (la “quadra” coneguda com de Santes Creus).

Al mateix Montblanc, tot i ser ser-hi present, la presència del cenobi de l’Alt Camp, com hem dit, ha passat molt més desapercebuda i, per tant, desconeguda per la majoria dels convilatans.

Santes Creus va tenir un important ascendent sobre els convilatans d’èpoques passades. I segurament hauria estat més gran de no ser Montblanc una vila reial i de no haver-hi hagut en aquesta els rellevants convents de Sant Francesc, la Serra o els mercedaris del Miracle (La Mercè).

De la relació històrica entre Montblanc i el monestir de Santes Creus en van tractar ja fa molts anys l’erudit Josep Vives Miret i també Francesc A. Miquel (pseudònim d’Eufemià Fort i Cogul) en diversos articles i publicacions editades per l’Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus. Val la pena assenyalar que en aquella època, entre els anys 1950 i 1960, l’Ajuntament de Montblanc participava en les reunions d’aquesta venerable entitat cultural.

Per donar només alguna pinzellada històrica, dir que el monestir de Santes Creus tenia, a l’Edat Mitjana, alguns drets econòmics sobre els forns de la vila i també sobre els banys públics. A més el cenobi cobrava rendes (en diners o en espècies) de censos i censals sobre diverses cases de la plaça Major i d’altres llocs del poble, el molí d’un tal Albereda, dues taules de la draperia, diversos horts situats a l’interior i a l’extraradi de la vila, etc.

També sabem d’alguns devots montblanquins d’aquells temps que va escollir ser enterrats a Santes Creus, com Guillem de Miralles, advocat de la vila, i la seva família.

El nomenclàtor actual de Montblanc dona testimoni de la relació de la vila amb Santes Creus. Un dels carrers del barri de Sant Maties està dedicat a Cels Modolell, abat montblanquí de Santes Creus durant el tercer quart del segle XVII. Per cert, aprofito l’ocasió per reivindicar des d’aquí que es corregeixi el nom de l’abat, i que es posi el correcte (actualment mal escrit Madolell).

No fou l’únic monjo montblanquí que tingué càrrecs destacats a Santes Creus. Fra Pere Lloret, natural de Montblanc, fou monjo i notari de Santes Creus a finals del segle XV i principis del XVI. Gaudí també d’altres importants càrrecs: síndic, ecònom i procurador (1512). I si gratéssim una mica més la història del monestir segur que en sortirien d’altres.

Un fet més desconegut és l’existència a la vila, com a mínim durant els segles XVIII a XIX, d’un carrer conegut popularment com el “carrer de Santes Creus”.

En aquells segles els carrers no tenien noms “oficials” sinó denominacions populars. No serà fins a finals del segle XIX quan Montblanc tindrà el seu primer nomenclàtor oficial. I en aquell moment, o bé els erudits que van influir en la redacció del carrerer van obviar aquesta nom, o bé ja havia canviat de denominació, perquè no s’hi va incloure.

El primer testimoni que hem trobat de l’existència d’un carrer amb aquest nom data de l’any 1802.

Aquest any es portà a terme la compravenda d’un pati “contiguo a la muralla de dentro y parte vulgarmente llamada lo carrer de Santes Creus”. El mateix document ens ajuda a situar-lo. Perquè segons diu, la finca limitava pel cantó de migdia (nord) amb “el camino que pasa desde la calle de Santa Cruces a la puerta llamada del Sábado”.

Aquesta porta o portal de què parla, actualment desapareguda però de la que encara se’n poden veure restes, es coneixerà posteriorment com el portal “de la Tresona” o del dissabte. I es trobava situat a l’entrada al carrer Rei Jaume venint des de la plaça de la parada dels autobusos (coneguda antigament com la plaça “de la bàscula”), a la muralla de la Santa Tecla.

Per tant, el carrer de Santes Creus havia de ser el carrer que actualment es coneix com “carrer del Rei Jaume”, situat entre el carrer d’Alenyà i la placeta de la parada dels autobusos.

Ubicació del carrer Rei Jaume

Un nou document, de l’any 1807, confirma l’existència i la ubicació d’aquest carrer. La zona devia ser bàsicament lloc de patis i horts, perquè aquest any trobem una escriptura de cessió de drets d’aigua en aquest espai de la vila. Concretament una aigua que havia de servir per regar un hort “dins de la dita vila de Montblanc i en lo carrer anomenat de Santes Creus contiguo a la muralla”, diu el document.

Imatge del carrer Rei Jaume

També s’esmenta que sobre aquesta aigua es volien respectar uns drets que hi tenia Francesc Xavier d’Aguiló per regar el seu hort.

Molt probablement es tractaria de l’hort que els Aguiló tenien tot just davant la seva casa pairal (l’actual Palau Alenyà), entre els carrers de Sant Josep i muralla d’Alfons III.

========

Nota: Aquest article ha estat publicat a la revista El Foradot (Montblanc), núm. 144 (octubre de 2024), p. 10-11.